Enric Casasses
CANARIS
FOSFORESCENTS

ALS CORS FLAMEJANTS


1997, Berlín, Oranienstrasse número tants

 

 

 

 

1

Mou-te, ocell, amb el tren als ulls i la nota de l'ombra, i força l'esperit de casa nostra i ensenya-me'n a ser-te el fòssil darrer.
Diu sí, per ara sí.

HI TINC TOTA LA FORÇA I
TOT EL FRED
A LA FALDA

 

 

2

Mou-te, paupèrrim i arrufant el front, com un soldat que torna, m'han dit, i era com si sempre fos dimecres, i sense testimonis, i acaba't el rostit, i ràpid!

SE'NS ESTÀ ACABANT
LA PART DE CIÈNCIA

 

 

3

Amb un pinyol al coll t'eixugues el cul amb una fulla d'arbre que sobreïx de notícies i veus la força de la muntanya que inclina el cap endavant i és cap a tu.

I ARA LES ARRUGUES
SE M'HAN POSAT EN
FILA

 

 

4

Gavines famolenques al teu somriure i jo què, aturat?
L'alosa està espatllada: fa soroll!
No diguis això, això era quan portes d'acer t'havien tallat la llet.

TOTES LES CIUTATS ESTAN
QUEDANT ENRERE

 

5

El tren i el món trontollen però la vida no, ni la via, la via està en mal estat però la vida no, ni els plans de reeducació dels passatgers adults. Fem-ne la ronda, i sense rebequeries!

DÓNA-LI UN DÒLAR AL
REVISOR, DONA
IGNORADA

 

6

Canaris fosforescents refulgint als teus ulls i jo m'adormo, perdo els estrats, remunto i rompo el ràtil

DONEN DOLOR DE FRANC
AL BAU DELS ALTRES. I
ALES...

 

7

Rebo la nota de l'antiquari: li dec la dot. M'assec i em bufo la punta dels dits. Què faig, em pinto, pinto els grumolls? Passen els dies.

UN HOSTAL VORA EL
CAMÍ I PER VENDRE
FEM-LO!?

 

8

Despisto l'ombra que fa interessos i m'interesso: descarrilem?
Veig un anyell.

GOTA A GOTA
L'OR I
LA GLOTIS

 

9

Forcin aires l'ombrena del remullar manies i tu recull la branca que m'esgrimies.
Els cors flamegen com una taula.

DE L'ENTRISTIR-ME
NO ME N'OCUPO

 

10

Forcen l'aire fins al límit de resistència de molt de budes la majoria. El revisor no està per mi. Fes cas dels gossos, d'algun potser poeta mut que inventi un número.

DEL SIS I EL SET I
AQUESTS AIXÍ
JO NO ME'N
CURO

 

11

L'esperit dels meus llavis va saltar del tren en marxa, descarrilàvem, i anà a refugiar-se en l'anyell aquell. Aquell dia l'esquilaven però algú els hi va robar.

DE SISOS I SETS I ALTRES
D'AQUESTS NO EN SÉ
NI L'OMBRA

 

12

Les nostres cases de roba estesa han girat l'esquena a aquest rodar de llàgrimes damunt l'acer.

AL TEU ÀLBUM
LA GENT GRAN
NO HI ERA...
SÉ COSES

 

13

Arrupida en un racó rere una roca grossa, cagant sota una branca, una bestiola humana em va reconèixer.

VIVENTS
ENGRUNES DE TU
SURANT,
DE TOTS

 

14

Quan escampi la boira que té la capsa aquestes frases agafaran forma i fluirà el riu!

VORA EL TEU CENTRE
HI HA UNA FINESTRA A
CENT PER HORA

 

15

Descarrilar o potser descarrilar no és descarrilar, àvia. Al botó de la roda no hi havia gaire gent o no hi havia gent? Què la feia moure, si no? Una dona amb mocador negre i una bossa blanca una nit de pluja?

TENS L'AIRE MOBILITZAT
I EL BOSC A PUNT
LA VALL

 

16

Quan vaig aixecar el cap s'havien enfonsat tres edificis al meu voltant. Uns vint metres més avall, als nostres peus, el complex joc de teulats de les piscines flotava damunt la resta de la ciutat que borbollava allà baix al fons. Ella em mirava amb tots els porus i estàvem a punt a punt d'arrencar a córrer. Ombra d'uns altres, tota la resta.

MARBRES
OMBRIUS
/
ÉREM
UNS
ALTRES
MARBRES

 

17

En duel dos representants de l'estimar-te ens vam travessar no sé quants cops el pit i la panxa amb les espases sense foradar-nos ni visiblement ferir-nos. Als testimonis els va agradar, bé, reien.

UN COP SÍ QUE LI
VAIG PARAR UN COP
PERÒ NO EM VA
VEURE

 

18

Vull la manera ara mateix de reunir aquest món amb el seu món, i amb raó.

LA FRANÇA HA TORNAT A
ANAR-SE'N A
ITÀLIA

 

19

Tot és romput i tira endavant amb un aire de tornar de casament, qui s'han casat?

LA MATILDE I EN TOMÀS...

 

20

També és trist segons com, en un caure dels timbals, que un àngel sigui tan fi i li agradin tant els peres.

PLEGO RAMON
DIGUÉ SATANÀS

 

21

Aleshores t'arrencarem les cintes, la bena dels ulls, germana, i una rebaixa dels plaers: final de l'emprovar, ja no li cal, tot li va bé, bé, regular.

ELS MÚSICS IMPOSTORS
LA MÚSICA
IMPORTAVA

 

22

Amb el temps dels aspres menjadors d'albergínies aspres les hores passen en un minut, i el paraigua? i cada minut no acaba mai de passar, se me n'ha assegut un aquí com un xai que encara no intuís l'escorxador.

RESSONA COM EL
BOMBARDEIG
DE TÒQUIO

 

23

Serà difícil, és tan segur que ens n'acabarem sortint bé al final que per tots els malsons humans! serà difícil.

FINS ELS RAÏMS EM TREPITGEN

 

24

M'obligues en dolces ferotgies de l'anar fent nostre a anar recollint el pol•len desaprofitat, que és el més fèrtil.
Però què, et penses que no ho sé, ni aquesta flaire? Sóc jo aquest pol•len.

ENTREMIG LA
CIUTAT S'HAVIA
ADORMIT

 

25

Aclaparats per la tabarra de les bandúrries, tres passatgers que estaven fugint d'escola em van barrar el pas. Vaig superar-los a cops de creu, va ser crec que era la línia u.

PORTAVEN CUIRASSA
PER DISSIMULAR O
PER QUÈ?

 

26

Al refugi d'uns ulls opacs i abrigat amb la flassada infinita d'un to de veu com si encara no n'acabés de saber d'haver nascut.

VAIG REBRE UN COP
DE SORT AL MIG DE
LA CARA
LLAVORS

 

27

Aquella pobra dona quieta com una caixa d'enciams demanant caritat a l'entrada del pont però tu i jo duts pel corrent i tot lluitàrem contra les màfies desamanides.

NOMÉS FUNCIONO AMB
L'OLI DELS ALTRES

 

28

En la misèria falaguera de la brossa, en la roba vella i el desordre ufanós de la mansarda hi creixien bolets, aranyes, teranyines i nosaltres, d'amor i amor revolts i rugosos, era dimecres.

REVIFANT LES
CREDENCIALS DE
L'AIGUA CLARA

 

29

Si em pots deixar la barrina, no? per a instal•lar una certa infinitud a la paret del fons i demà te la torno.

LA CREATIVITAT, EN
ART, NOMÉS FA NOSA

 

30

Uns el maleïen perquè els inundava, els altres van aprendre a nedar.

A MITJANIT NO HI HA CAP
RAMBLA NOSTRA AQUÍ

 

31

A l'estació a l'andana al mig de la plana inacabable al caure de la tarda a l'ombra tremolosa de tres pollancres adolescents vas passar l'altre dia i ningú et va veure.

DEVIA SER QUAN
TORNAVES
D'ESTUDI

 

32

Els grans invents de l'això humanitat —roda, peu, porta, la galleda, la guitarra, el nus, l'aigua corrent— vénen del follar.

FOT EL CAMP DEL MEU
NÚVOL I VINE, VA!

 

33

Els vells sabien moltes coses que els havien ensenyat els joves i allà entre les ombres la teva amiga ens està espiant, va anem.

SEMPRE ELL DEIA QUE
LI FLOTA A MIG AIRE COM
UN ROVELL D'OU
CRU

 

34

Vaig avisar el xai que descarrilàvem però estava concentrat mossegant-me la jaqueta de cuiro i em feia mal el genoll o sigui que no va poder ser.

SEMPRE QUE PASSAVA
AIXÒ ERA O
BÉ DIMECRES O BÉ
ERA EN SOLITARI

 

35

Ei, anem a passar una possessió demoníaca junts, no? encara em queden peles...

HO VULL FER TOT,I
FINS ALS
FINALS
PARE

 

36

Falten tres quartes parts del pernil que teníem a mig fer, Francesc, on... on... on...

HO VULL FER TOT
A PART MARE
A PART IGUAL

 

37

Sí que el violí era trist però el que m'emprenyava era que m'hagués clavat l'arquet a l'ull.

NO SE N'HA ANAT LA
LLUM
ÉS AL LAVABO

 

38

No sé si m'havies dit que el vostre cansament el celebraríem a l'aire lliure o si és que era un inacabable morir-se de fàstic allà aturat guardant una muntanya de capses de cartró teves que potser ni t'interessaven.

SEMPRE AQUESTS TRES
CIGRONS MIRANT-ME DE
REÜLL

 

39

Quan li vaig arrencar la bena dels ulls, com et deia, van seguir els ulls i tot, xops de sang i rialles, va ser una pena.

TOT ERA UNA ROCA
D'OLORS
I ESTAVA MOLT
AFECTADA

 

40

És un desert d'espurnes sense calor, aquest teu prat d'eternes primaveres, és tan amable com un rail. I m'hi emmirallo.

ALTRES SÍ, DIUEN
AFANYA'T, TENEN
COMPANYS

 

41

És una bronca que no suportis aquestes vies, aquests carrils, aquest error del guardaagulles, aquests dotzes i tretzes de l'esclafar-se.

UI
SÓC FORA D'OSQUES
FORA DE JOC
FORA D'AQUESTA MORT

 

42

Una hora d'exercicis de fantasmagoria abans del vespre o una hora i mitja, abans del vespre refinitiu, que així en la immobilitat serem més àgils.

NOMÉS FEU
PROPAGANDA DEL QUE
NO SUPORTEU O
QUÈ?

 

43

Cada quaranta-tres minuts d'aquests mig entre llargs i curts amb un llampec silenciós d'una martellada en la foscor m'esclata una neurona o una sinapsi o un tros de pernil, no sé.

T'HAN FET UN PUNT I A
PART DE PEDRA
NEN

 

44

Cada any en aquesta hora passa un vol d'ànecs cap allà per un moment després d'aquell canyar, seguint la via, i cada any van més de pressa!

NOMÉS ELS FEBLES
ENCARA AGUANTEM,
JA

 

45

Germà, digueres, no em diguis més això, que els únics que no es comporten normals són els esdeveniments.

TOT
ERA
VEU

 

46

Els homes i les dones s'han conegut tres vegades i mitja, tres a la mort i a la primavera mitja.

QUANTA GUERRA FILL
MEU, LA BONA FE

 

47

Màscares! Màscares! Quants poemes no hi deu haver que comencen amb aquestes dos paraules! Emmascarats van eros, els revisors, les coses fondes i el descarrilament pitjor.

SOBRETOT A FRANÇA
ANGLATERRA I
ALEMANYA

 

48

Hi ha coses que són molt diferents i que no tenen res a veure l'una amb l'altra per molt que diguin com per exemple l'amor i l'odi i la merda del corral.

HAVIA DE PASSAR
ESTAVA ESCRIT
AL WÀTER D'HOMES

 

49

Podríem haver sigut volves molt fines surant en l'aire i veure els descarrilaments humans dels trens des d'una certa altura però estem clavats a terra cardant llana, picant pedra.

INCORREGIBLE
—COM UN ERROR—

 

50

La solitud és un terrabastall, una cridòria immensa que no calla mai, un vinga trons i trons i trons, un vendaval.

I QUAN TRONA ET VEIG LA
CARA

 

51

En cada estat d'ànim hi figuren tots els estats d'ànim, per exemple en la companyia amorosa de dos hi ha totes les menes de dissonàncies, solituds, aglomeracions de gent desconeguda amb el risc de perdre'ns de vista, així com totes les petrificacions, els tirars de l'àncora i els no tocar a terres i els enyorar-ses en presència.

ÉS COM LA MÚSICA DE
GUITARRA

 

52

De quin ésser es dedueix l'existència de la lògica, eh? S'hi arribarà, multiplicant els càlculs, a L'ésser? Vols dir a L'u? I si quan hi som ens engega a pasturar o a parir, què, ja en sabrem, de ser cabretes?

QUÈ VOLS DIR, QUE SOM
EL GALL DE LES ESFERES?

 

 

NOTA


DONCS:

El títol de tot el poema en són els dos primers mots que en vaig escriure —en una taula ombrívola dels cors flamejants. L'ordre d'escriptura dels fragments és per ordre excepte els cinc primers que els vaig haver de fer a correcuita quan anava pel nou o deu.
El sisè diu Canaris fosforescents refulgint als teus ulls i jo m'adormo, perdo els estrats, remunto i rompo el ràtil, reina, que és una paraula aquesta de 'ràtil' que la vaig posar dubtant de si la inventava i ara veig que segons el volum sisè de l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, pàgina 318, el ràtil en moresc és o era la balança:

«Ràtils, extens paratge valencià entre Onda i Vila-real —i és nom d'un barranc prop de Borriana (AlcM). Diu un noticiari valencià (que arriba fins a 1419 o 29): «en l'any 1412 fo lo desbarat de València en lo Codolar; en aquell any mateix fo lo de Ràtils, en què foren desvaratats los Castellans e moriren-hi bé 500» (p.p. Gab. Llabrés, BSAL V, 16n.). Probablement de l'àr. râtil, part. actiu del verb rtl 'sospesar, ser penjat', d'on ve ratl 'balança' ("libra", RMa), i també nom d'un impost que es pagava ...»

on "libra" RMa es llegeix així: 'libra' (o sia 'balança' en llatí) és la traducció de ràtil segons el diccionari àrab llatí Vocabulista in Arabico de Ramon Martí. O sia que és àrab valencià del segle dels escriptors Jaume I i Ramon Llull.
La forma ombrena del novè fragment és friülesa o furlana i vol dir ‘ombra’, també.
El gènere dels Canaris fosforescents són poemes en prosa amb estirabot.
Al principi de tot on diu ALS CORS FLAMEJANTS la A no és dedicatòria sinó locativa: ELS CORS FLAMEJANTS són el lloc on passa, on s'escriu, el poema: una taverna.

 
arriba