 |
||
 |
|
|
Enric Casasses
ALS CORS FLAMEJANTS
1 Mou-te, ocell, amb el tren als ulls i la nota de l'ombra, i força
l'esperit de casa nostra i ensenya-me'n a ser-te el fòssil
darrer. HI TINC TOTA LA FORÇA I
2 Mou-te, paupèrrim i arrufant el front, com un soldat que torna, m'han dit, i era com si sempre fos dimecres, i sense testimonis, i acaba't el rostit, i ràpid! SE'NS ESTÀ ACABANT
3 Amb un pinyol al coll t'eixugues el cul amb una fulla d'arbre que sobreïx de notícies i veus la força de la muntanya que inclina el cap endavant i és cap a tu. I ARA LES ARRUGUES
4 Gavines famolenques al teu somriure i jo què, aturat? TOTES LES CIUTATS ESTAN
5 El tren i el món trontollen però la vida no, ni la via, la via està en mal estat però la vida no, ni els plans de reeducació dels passatgers adults. Fem-ne la ronda, i sense rebequeries! DÓNA-LI UN DÒLAR AL
6 Canaris fosforescents refulgint als teus ulls i jo m'adormo, perdo els estrats, remunto i rompo el ràtil DONEN DOLOR DE FRANC
7 Rebo la nota de l'antiquari: li dec la dot. M'assec i em bufo la punta dels dits. Què faig, em pinto, pinto els grumolls? Passen els dies. UN HOSTAL VORA EL
8 Despisto l'ombra que fa interessos i m'interesso: descarrilem? GOTA A GOTA
9 Forcin aires l'ombrena del remullar manies i tu recull la branca
que m'esgrimies. DE L'ENTRISTIR-ME
10 Forcen l'aire fins al límit de resistència de molt de budes la majoria. El revisor no està per mi. Fes cas dels gossos, d'algun potser poeta mut que inventi un número. DEL SIS I EL SET I
11 L'esperit dels meus llavis va saltar del tren en marxa, descarrilàvem, i anà a refugiar-se en l'anyell aquell. Aquell dia l'esquilaven però algú els hi va robar. DE SISOS I SETS I ALTRES
12 Les nostres cases de roba estesa han girat l'esquena a aquest rodar de llàgrimes damunt l'acer. AL TEU ÀLBUM
13 Arrupida en un racó rere una roca grossa, cagant sota una branca, una bestiola humana em va reconèixer. VIVENTS
14 Quan escampi la boira que té la capsa aquestes frases agafaran forma i fluirà el riu! VORA EL TEU CENTRE
15 Descarrilar o potser descarrilar no és descarrilar, àvia. Al botó de la roda no hi havia gaire gent o no hi havia gent? Què la feia moure, si no? Una dona amb mocador negre i una bossa blanca una nit de pluja? TENS L'AIRE MOBILITZAT
16 Quan vaig aixecar el cap s'havien enfonsat tres edificis al meu voltant. Uns vint metres més avall, als nostres peus, el complex joc de teulats de les piscines flotava damunt la resta de la ciutat que borbollava allà baix al fons. Ella em mirava amb tots els porus i estàvem a punt a punt d'arrencar a córrer. Ombra d'uns altres, tota la resta. MARBRES
17 En duel dos representants de l'estimar-te ens vam travessar no sé quants cops el pit i la panxa amb les espases sense foradar-nos ni visiblement ferir-nos. Als testimonis els va agradar, bé, reien. UN COP SÍ QUE LI
18 Vull la manera ara mateix de reunir aquest món amb el seu món, i amb raó. LA FRANÇA HA TORNAT A
19 Tot és romput i tira endavant amb un aire de tornar de casament, qui s'han casat? LA MATILDE I EN TOMÀS...
20 També és trist segons com, en un caure dels timbals, que un àngel sigui tan fi i li agradin tant els peres. PLEGO RAMON
21 Aleshores t'arrencarem les cintes, la bena dels ulls, germana, i una rebaixa dels plaers: final de l'emprovar, ja no li cal, tot li va bé, bé, regular. ELS MÚSICS IMPOSTORS
22 Amb el temps dels aspres menjadors d'albergínies aspres les hores passen en un minut, i el paraigua? i cada minut no acaba mai de passar, se me n'ha assegut un aquí com un xai que encara no intuís l'escorxador. RESSONA COM EL
23 Serà difícil, és tan segur que ens n'acabarem sortint bé al final que per tots els malsons humans! serà difícil. FINS ELS RAÏMS EM TREPITGEN
24 M'obligues en dolces ferotgies de l'anar fent nostre a anar recollint
el pol•len desaprofitat, que és el més fèrtil. ENTREMIG LA
25 Aclaparats per la tabarra de les bandúrries, tres passatgers que estaven fugint d'escola em van barrar el pas. Vaig superar-los a cops de creu, va ser crec que era la línia u. PORTAVEN CUIRASSA
26 Al refugi d'uns ulls opacs i abrigat amb la flassada infinita d'un to de veu com si encara no n'acabés de saber d'haver nascut. VAIG REBRE UN COP
27 Aquella pobra dona quieta com una caixa d'enciams demanant caritat a l'entrada del pont però tu i jo duts pel corrent i tot lluitàrem contra les màfies desamanides. NOMÉS FUNCIONO AMB
28 En la misèria falaguera de la brossa, en la roba vella i el desordre ufanós de la mansarda hi creixien bolets, aranyes, teranyines i nosaltres, d'amor i amor revolts i rugosos, era dimecres. REVIFANT LES
29 Si em pots deixar la barrina, no? per a instal•lar una certa infinitud a la paret del fons i demà te la torno. LA CREATIVITAT, EN
30 Uns el maleïen perquè els inundava, els altres van aprendre a nedar. A MITJANIT NO HI HA CAP
31 A l'estació a l'andana al mig de la plana inacabable al caure de la tarda a l'ombra tremolosa de tres pollancres adolescents vas passar l'altre dia i ningú et va veure. DEVIA SER QUAN
32 Els grans invents de l'això humanitat —roda, peu, porta, la galleda, la guitarra, el nus, l'aigua corrent— vénen del follar. FOT EL CAMP DEL MEU
33 Els vells sabien moltes coses que els havien ensenyat els joves i allà entre les ombres la teva amiga ens està espiant, va anem. SEMPRE ELL DEIA QUE
34 Vaig avisar el xai que descarrilàvem però estava concentrat mossegant-me la jaqueta de cuiro i em feia mal el genoll o sigui que no va poder ser. SEMPRE QUE PASSAVA
35 Ei, anem a passar una possessió demoníaca junts, no? encara em queden peles... HO VULL FER TOT,I
36 Falten tres quartes parts del pernil que teníem a mig fer, Francesc, on... on... on... HO VULL FER TOT
37 Sí que el violí era trist però el que m'emprenyava era que m'hagués clavat l'arquet a l'ull. NO SE N'HA ANAT LA
38 No sé si m'havies dit que el vostre cansament el celebraríem a l'aire lliure o si és que era un inacabable morir-se de fàstic allà aturat guardant una muntanya de capses de cartró teves que potser ni t'interessaven. SEMPRE AQUESTS TRES
39 Quan li vaig arrencar la bena dels ulls, com et deia, van seguir els ulls i tot, xops de sang i rialles, va ser una pena. TOT ERA UNA ROCA
40 És un desert d'espurnes sense calor, aquest teu prat d'eternes primaveres, és tan amable com un rail. I m'hi emmirallo. ALTRES SÍ, DIUEN
41 És una bronca que no suportis aquestes vies, aquests carrils, aquest error del guardaagulles, aquests dotzes i tretzes de l'esclafar-se. UI
42 Una hora d'exercicis de fantasmagoria abans del vespre o una hora i mitja, abans del vespre refinitiu, que així en la immobilitat serem més àgils. NOMÉS FEU
43 Cada quaranta-tres minuts d'aquests mig entre llargs i curts amb un llampec silenciós d'una martellada en la foscor m'esclata una neurona o una sinapsi o un tros de pernil, no sé. T'HAN FET UN PUNT I A
44 Cada any en aquesta hora passa un vol d'ànecs cap allà per un moment després d'aquell canyar, seguint la via, i cada any van més de pressa! NOMÉS ELS FEBLES
45 Germà, digueres, no em diguis més això, que els únics que no es comporten normals són els esdeveniments. TOT
46 Els homes i les dones s'han conegut tres vegades i mitja, tres a la mort i a la primavera mitja. QUANTA GUERRA FILL
47 Màscares! Màscares! Quants poemes no hi deu haver que comencen amb aquestes dos paraules! Emmascarats van eros, els revisors, les coses fondes i el descarrilament pitjor. SOBRETOT A FRANÇA
48 Hi ha coses que són molt diferents i que no tenen res a veure l'una amb l'altra per molt que diguin com per exemple l'amor i l'odi i la merda del corral. HAVIA DE PASSAR
49 Podríem haver sigut volves molt fines surant en l'aire i veure els descarrilaments humans dels trens des d'una certa altura però estem clavats a terra cardant llana, picant pedra. INCORREGIBLE
50 La solitud és un terrabastall, una cridòria immensa que no calla mai, un vinga trons i trons i trons, un vendaval. I QUAN TRONA ET VEIG LA
51 En cada estat d'ànim hi figuren tots els estats d'ànim, per exemple en la companyia amorosa de dos hi ha totes les menes de dissonàncies, solituds, aglomeracions de gent desconeguda amb el risc de perdre'ns de vista, així com totes les petrificacions, els tirars de l'àncora i els no tocar a terres i els enyorar-ses en presència. ÉS COM LA MÚSICA DE
52 De quin ésser es dedueix l'existència de la lògica, eh? S'hi arribarà, multiplicant els càlculs, a L'ésser? Vols dir a L'u? I si quan hi som ens engega a pasturar o a parir, què, ja en sabrem, de ser cabretes? QUÈ VOLS DIR, QUE SOM
NOTA
El títol de tot el poema en són els dos primers
mots que en vaig escriure —en una taula ombrívola dels
cors flamejants. L'ordre d'escriptura dels fragments és per
ordre excepte els cinc primers que els vaig haver de fer a correcuita
quan anava pel nou o deu. «Ràtils, extens paratge valencià entre Onda i Vila-real —i és nom d'un barranc prop de Borriana (AlcM). Diu un noticiari valencià (que arriba fins a 1419 o 29): «en l'any 1412 fo lo desbarat de València en lo Codolar; en aquell any mateix fo lo de Ràtils, en què foren desvaratats los Castellans e moriren-hi bé 500» (p.p. Gab. Llabrés, BSAL V, 16n.). Probablement de l'àr. râtil, part. actiu del verb rtl 'sospesar, ser penjat', d'on ve ratl 'balança' ("libra", RMa), i també nom d'un impost que es pagava ...» on "libra" RMa es llegeix així: 'libra'
(o sia 'balança' en llatí) és la traducció
de ràtil segons el diccionari àrab llatí
Vocabulista in Arabico de Ramon Martí. O sia que
és àrab valencià del segle dels escriptors
Jaume I i Ramon Llull. |
||
|
arriba | |
