Mou-te, ocell, amb el tren als ulls i la nota de l'ombra, i força
l'esperit de casa nostra i ensenya-me'n a ser-te el fòssil
darrer.
Diu sí, per ara sí.
HI TINC TOTA LA FORÇA I
TOT EL FRED
A LA FALDA
2
Mou-te, paupèrrim i arrufant el front, com un soldat que
torna, m'han dit, i era com si sempre fos dimecres, i sense testimonis,
i acaba't el rostit, i ràpid!
SE'NS ESTÀ ACABANT
LA PART DE CIÈNCIA
3
Amb un pinyol al coll t'eixugues el cul amb una fulla d'arbre
que sobreïx de notícies i veus la força de la
muntanya que inclina el cap endavant i és cap a tu.
I ARA LES ARRUGUES
SE M'HAN POSAT EN
FILA
4
Gavines famolenques al teu somriure i jo què, aturat?
L'alosa està espatllada: fa soroll!
No diguis això, això era quan portes d'acer t'havien
tallat la llet.
TOTES LES CIUTATS ESTAN
QUEDANT ENRERE
5
El tren i el món trontollen però la vida no, ni
la via, la via està en mal estat però la vida no,
ni els plans de reeducació dels passatgers adults. Fem-ne
la ronda, i sense rebequeries!
DÓNA-LI UN DÒLAR AL
REVISOR, DONA
IGNORADA
6
Canaris fosforescents refulgint als teus ulls i jo m'adormo, perdo
els estrats, remunto i rompo el ràtil
DONEN DOLOR DE FRANC
AL BAU DELS ALTRES. I
ALES...
7
Rebo la nota de l'antiquari: li dec la dot. M'assec i em bufo
la punta dels dits. Què faig, em pinto, pinto els grumolls?
Passen els dies.
UN HOSTAL VORA EL
CAMÍ I PER VENDRE
FEM-LO!?
8
Despisto l'ombra que fa interessos i m'interesso: descarrilem?
Veig un anyell.
GOTA A GOTA
L'OR I
LA GLOTIS
9
Forcin aires l'ombrena del remullar manies i tu recull la branca
que m'esgrimies.
Els cors flamegen com una taula.
DE L'ENTRISTIR-ME
NO ME N'OCUPO
10
Forcen l'aire fins al límit de resistència de molt
de budes la majoria. El revisor no està per mi. Fes cas dels
gossos, d'algun potser poeta mut que inventi un número.
DEL SIS I EL SET I
AQUESTS AIXÍ
JO NO ME'N
CURO
11
L'esperit dels meus llavis va saltar del tren en marxa, descarrilàvem,
i anà a refugiar-se en l'anyell aquell. Aquell dia l'esquilaven
però algú els hi va robar.
DE SISOS I SETS I ALTRES
D'AQUESTS NO EN SÉ
NI L'OMBRA
12
Les nostres cases de roba estesa han girat l'esquena a aquest
rodar de llàgrimes damunt l'acer.
AL TEU ÀLBUM
LA GENT GRAN
NO HI ERA...
SÉ COSES
13
Arrupida en un racó rere una roca grossa, cagant sota una
branca, una bestiola humana em va reconèixer.
VIVENTS
ENGRUNES DE TU
SURANT,
DE TOTS
14
Quan escampi la boira que té la capsa aquestes frases agafaran
forma i fluirà el riu!
VORA EL TEU CENTRE
HI HA UNA FINESTRA A
CENT PER HORA
15
Descarrilar o potser descarrilar no és descarrilar, àvia.
Al botó de la roda no hi havia gaire gent o no hi havia gent?
Què la feia moure, si no? Una dona amb mocador negre i una
bossa blanca una nit de pluja?
TENS L'AIRE MOBILITZAT
I EL BOSC A PUNT
LA VALL
16
Quan vaig aixecar el cap s'havien enfonsat tres edificis al meu
voltant. Uns vint metres més avall, als nostres peus, el
complex joc de teulats de les piscines flotava damunt la resta de
la ciutat que borbollava allà baix al fons. Ella em mirava
amb tots els porus i estàvem a punt a punt d'arrencar a córrer.
Ombra d'uns altres, tota la resta.
MARBRES
OMBRIUS
/
ÉREM
UNS
ALTRES
MARBRES
17
En duel dos representants de l'estimar-te ens vam travessar no
sé quants cops el pit i la panxa amb les espases sense foradar-nos
ni visiblement ferir-nos. Als testimonis els va agradar, bé,
reien.
UN COP SÍ QUE LI
VAIG PARAR UN COP
PERÒ NO EM VA
VEURE
18
Vull la manera ara mateix de reunir aquest món amb el seu
món, i amb raó.
LA FRANÇA HA TORNAT A
ANAR-SE'N A
ITÀLIA
19
Tot és romput i tira endavant amb un aire de tornar de
casament, qui s'han casat?
LA MATILDE I EN TOMÀS...
20
També és trist segons com, en un caure dels timbals,
que un àngel sigui tan fi i li agradin tant els peres.
PLEGO RAMON
DIGUÉ SATANÀS
21
Aleshores t'arrencarem les cintes, la bena dels ulls, germana,
i una rebaixa dels plaers: final de l'emprovar, ja no li cal, tot
li va bé, bé, regular.
ELS MÚSICS IMPOSTORS
LA MÚSICA
IMPORTAVA
22
Amb el temps dels aspres menjadors d'albergínies aspres
les hores passen en un minut, i el paraigua? i cada minut no acaba
mai de passar, se me n'ha assegut un aquí com un xai que
encara no intuís l'escorxador.
RESSONA COM EL
BOMBARDEIG
DE TÒQUIO
23
Serà difícil, és tan segur que ens n'acabarem
sortint bé al final que per tots els malsons humans! serà
difícil.
FINS ELS RAÏMS EM TREPITGEN
24
M'obligues en dolces ferotgies de l'anar fent nostre a anar recollint
el pol•len desaprofitat, que és el més fèrtil.
Però què, et penses que no ho sé, ni aquesta
flaire? Sóc jo aquest pol•len.
ENTREMIG LA
CIUTAT S'HAVIA
ADORMIT
25
Aclaparats per la tabarra de les bandúrries, tres passatgers
que estaven fugint d'escola em van barrar el pas. Vaig superar-los
a cops de creu, va ser crec que era la línia u.
PORTAVEN CUIRASSA
PER DISSIMULAR O
PER QUÈ?
26
Al refugi d'uns ulls opacs i abrigat amb la flassada infinita
d'un to de veu com si encara no n'acabés de saber d'haver
nascut.
VAIG REBRE UN COP
DE SORT AL MIG DE
LA CARA
LLAVORS
27
Aquella pobra dona quieta com una caixa d'enciams demanant caritat
a l'entrada del pont però tu i jo duts pel corrent i tot
lluitàrem contra les màfies desamanides.
NOMÉS FUNCIONO AMB
L'OLI DELS ALTRES
28
En la misèria falaguera de la brossa, en la roba vella
i el desordre ufanós de la mansarda hi creixien bolets, aranyes,
teranyines i nosaltres, d'amor i amor revolts i rugosos, era dimecres.
REVIFANT LES
CREDENCIALS DE
L'AIGUA CLARA
29
Si em pots deixar la barrina, no? per a instal•lar una certa
infinitud a la paret del fons i demà te la torno.
LA CREATIVITAT, EN
ART, NOMÉS FA NOSA
30
Uns el maleïen perquè els inundava, els altres van
aprendre a nedar.
A MITJANIT NO HI HA CAP
RAMBLA NOSTRA AQUÍ
31
A l'estació a l'andana al mig de la plana inacabable al
caure de la tarda a l'ombra tremolosa de tres pollancres adolescents
vas passar l'altre dia i ningú et va veure.
DEVIA SER QUAN
TORNAVES
D'ESTUDI
32
Els grans invents de l'això humanitat —roda, peu,
porta, la galleda, la guitarra, el nus, l'aigua corrent— vénen
del follar.
FOT EL CAMP DEL MEU
NÚVOL I VINE, VA!
33
Els vells sabien moltes coses que els havien ensenyat els joves
i allà entre les ombres la teva amiga ens està espiant,
va anem.
SEMPRE ELL DEIA QUE
LI FLOTA A MIG AIRE COM
UN ROVELL D'OU
CRU
34
Vaig avisar el xai que descarrilàvem però estava
concentrat mossegant-me la jaqueta de cuiro i em feia mal el genoll
o sigui que no va poder ser.
SEMPRE QUE PASSAVA
AIXÒ ERA O
BÉ DIMECRES O BÉ
ERA EN SOLITARI
35
Ei, anem a passar una possessió demoníaca junts,
no? encara em queden peles...
HO VULL FER TOT,I
FINS ALS
FINALS
PARE
36
Falten tres quartes parts del pernil que teníem a mig fer,
Francesc, on... on... on...
HO VULL FER TOT
A PART MARE
A PART IGUAL
37
Sí que el violí era trist però el que m'emprenyava
era que m'hagués clavat l'arquet a l'ull.
NO SE N'HA ANAT LA
LLUM
ÉS AL LAVABO
38
No sé si m'havies dit que el vostre cansament el celebraríem
a l'aire lliure o si és que era un inacabable morir-se de
fàstic allà aturat guardant una muntanya de capses
de cartró teves que potser ni t'interessaven.
SEMPRE AQUESTS TRES
CIGRONS MIRANT-ME DE
REÜLL
39
Quan li vaig arrencar la bena dels ulls, com et deia, van seguir
els ulls i tot, xops de sang i rialles, va ser una pena.
TOT ERA UNA ROCA
D'OLORS
I ESTAVA MOLT
AFECTADA
40
És un desert d'espurnes sense calor, aquest teu prat d'eternes
primaveres, és tan amable com un rail. I m'hi emmirallo.
ALTRES SÍ, DIUEN
AFANYA'T, TENEN
COMPANYS
41
És una bronca que no suportis aquestes vies, aquests carrils,
aquest error del guardaagulles, aquests dotzes i tretzes de l'esclafar-se.
UI
SÓC FORA D'OSQUES
FORA DE JOC
FORA D'AQUESTA MORT
42
Una hora d'exercicis de fantasmagoria abans del vespre o una hora
i mitja, abans del vespre refinitiu, que així en la immobilitat
serem més àgils.
NOMÉS FEU
PROPAGANDA DEL QUE
NO SUPORTEU O
QUÈ?
43
Cada quaranta-tres minuts d'aquests mig entre llargs i curts amb
un llampec silenciós d'una martellada en la foscor m'esclata
una neurona o una sinapsi o un tros de pernil, no sé.
T'HAN FET UN PUNT I A
PART DE PEDRA
NEN
44
Cada any en aquesta hora passa un vol d'ànecs cap allà
per un moment després d'aquell canyar, seguint la via, i
cada any van més de pressa!
NOMÉS ELS FEBLES
ENCARA AGUANTEM,
JA
45
Germà, digueres, no em diguis més això, que
els únics que no es comporten normals són els esdeveniments.
TOT
ERA
VEU
46
Els homes i les dones s'han conegut tres vegades i mitja, tres
a la mort i a la primavera mitja.
QUANTA GUERRA FILL
MEU, LA BONA FE
47
Màscares! Màscares! Quants poemes no hi deu haver
que comencen amb aquestes dos paraules! Emmascarats van eros, els
revisors, les coses fondes i el descarrilament pitjor.
SOBRETOT A FRANÇA
ANGLATERRA I
ALEMANYA
48
Hi ha coses que són molt diferents i que no tenen res a
veure l'una amb l'altra per molt que diguin com per exemple l'amor
i l'odi i la merda del corral.
HAVIA DE PASSAR
ESTAVA ESCRIT
AL WÀTER D'HOMES
49
Podríem haver sigut volves molt fines surant en l'aire
i veure els descarrilaments humans dels trens des d'una certa altura
però estem clavats a terra cardant llana, picant pedra.
INCORREGIBLE
—COM UN ERROR—
50
La solitud és un terrabastall, una cridòria immensa
que no calla mai, un vinga trons i trons i trons, un vendaval.
I QUAN TRONA ET VEIG LA
CARA
51
En cada estat d'ànim hi figuren tots els estats d'ànim,
per exemple en la companyia amorosa de dos hi ha totes les menes
de dissonàncies, solituds, aglomeracions de gent desconeguda
amb el risc de perdre'ns de vista, així com totes les petrificacions,
els tirars de l'àncora i els no tocar a terres i els enyorar-ses
en presència.
ÉS COM LA MÚSICA DE
GUITARRA
52
De quin ésser es dedueix l'existència de la
lògica, eh? S'hi arribarà, multiplicant els càlculs,
a L'ésser? Vols dir a L'u? I si quan hi som ens engega a
pasturar o a parir, què, ja en sabrem, de ser cabretes?
QUÈ VOLS DIR, QUE SOM
EL GALL DE LES ESFERES?
NOTA
DONCS:
El títol de tot el poema en són els dos primers
mots que en vaig escriure —en una taula ombrívola dels
cors flamejants. L'ordre d'escriptura dels fragments és per
ordre excepte els cinc primers que els vaig haver de fer a correcuita
quan anava pel nou o deu.
El sisè diu Canaris fosforescents refulgint als teus
ulls i jo m'adormo, perdo els estrats, remunto i rompo el ràtil,
reina, que és una paraula aquesta de 'ràtil' que la
vaig posar dubtant de si la inventava i ara veig que segons el volum
sisè de l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines,
pàgina 318, el ràtil en moresc és o era la
balança:
«Ràtils, extens paratge valencià
entre Onda i Vila-real —i és nom d'un barranc prop
de Borriana (AlcM). Diu un noticiari valencià (que arriba
fins a 1419 o 29): «en l'any 1412 fo lo desbarat de València
en lo Codolar; en aquell any mateix fo lo de Ràtils,
en què foren desvaratats los Castellans e moriren-hi bé
500» (p.p. Gab. Llabrés, BSAL V, 16n.). Probablement
de l'àr. râtil, part. actiu del verb rtl
'sospesar, ser penjat', d'on ve ratl 'balança' ("libra",
RMa), i també nom d'un impost que es pagava ...»
on "libra" RMa es llegeix així: 'libra'
(o sia 'balança' en llatí) és la traducció
de ràtil segons el diccionari àrab llatí
Vocabulista in Arabico de Ramon Martí. O sia que
és àrab valencià del segle dels escriptors
Jaume I i Ramon Llull.
La forma ombrena del novè fragment és friülesa
o furlana i vol dir ‘ombra’, també.
El gènere dels Canaris fosforescents són
poemes en prosa amb estirabot.
Al principi de tot on diu ALS CORS FLAMEJANTS la A no és
dedicatòria sinó locativa: ELS CORS FLAMEJANTS són
el lloc on passa, on s'escriu, el poema: una taverna.